Pioners històrics de l’Escultura Sonora
Els germans François i Bernard Baschet han fet història per una singular trajectòria vital: pioners de l’escultura sonora, han basat el seu posicionament en la conjunció de les arts i les ciències, i en favor d’una concepció inclusiva i democratitzadora. El seu interès des dels anys cinquanta per explorar noves sonoritats, en la línia de la música electroacústica experimental de l’època els dugué a investigar en la relació entre les formes, els materials i les funcions acústiques, generant tota mena d’objectes sonors, amb una presència escultòrica singular, que permetia produir sons mai escoltats fins aleshores, per mitjans completament acústics, sense electricitat.
La seva idea de l’escultura sonora ha implicat una recerca constant, empírica i metòdica, en el camp de la física acústica, per a trobar noves aplicacions en objectes sonors innovadors i accessibles per tothom. Així han inventat una innumerable família d’escultures i instruments, amb una gran diversitat de sonoritats originals i molt fàcils de fer sonar. Una de invencions més destacables és la família d’instruments i escultures anomenades Cristall Baschet. Aplicar tiges de vidre als sistemes metàl·lics amb els que treballaven habitualment va permetre una interpretació de sons tan prolongats con es vulgui, com si es tractés d’un sintetitzador acústic. La vibració sonora es produeix per la fricció dels vidre amb dits mullats, com si es tractés de l’arquet d’un violí. Aquesta interfície és molt sensible al tacte i permet que qualsevol persona pugui produir sons molt rics sense necessitat de cap tècnica
específica. Els Cristalls han atret tant a públics de tota mena com a intèrprets i compositors fascinats per les seves possibilitats dinàmiques.
En aquest sentit, la innovació que suposa l’obertura del món de les arts plàstiques vers el so els dugué a una innovació en quant a la funció de l’art: les seves exposicions participatives trenquen la norma tradicional en la qual els espectadors no poden entrar en contacte amb les obres i proposen a tothom qui ho vulgui que toquin i manipulin lliurement, que juguin i experimentin amb els sons que les peces poden produir. Gràcies als Baschet l’art del segle vint passa de l’habitual precepte “do not touch” a la suggeridora invitació “please play!”.
Per tot això han col·laborat amb pedagogs, cineastes, artistes com Jean Cocteau, músics, intèrprets i compositors com Ravi Shankar, Michel Deneuve, Stomu Yamash’ta, Toru Takemitsu, entre molts d’altres, i han exposat les seves escultures als grans museus del món,-MOMA, Barbican de Londres, Guggenheim, Chicago, Expo Universal dOsaka 1970, Montreal, Berlin, Dinamarka, París, Madrid, Barcelona, etc.- invitant els visitants a tocar les escultures i a jugar-hi deixant els prejudicis a banda, per fomentar la creativitat i la llibertat d’expressió de cadascú. Aquesta idea sobre la funció social d’un art participatiu els va dur a desenvolupar una línia de treball pedagògic amb infants i persones amb discapacitats, dissenyant un Instrumentari ad hoc, per desvetllar les capacitats d’escolta i de jugar amb els sons, com a procés íntim i també de treball en grup. Des de la dècada dels vuitanta, Instrumentari pedagògic Baschet ha sigut comercialitzat i utilitzat en centenars de centres educatius i de salut arreu del món i especialment a França.
Tanmateix, la generositat de la seva proposta, no s’acaba amb les exposicions participatives i les activitats pedagògiques: els Baschet s’han esforçat a compartir i difondre els coneixements que han acumulat, en cursos i publicacions per engrescar a tothom a atrevir-se a descobrir, a experimentar, a imaginar i fins tot a construir les seves pròpies estructures sonores.
(text Martí Ruids)
